-------------------------------------------------

-------------------------------------------------

Benvinguts a l'espai del Pianet. Aquí només hi trobareu idees, imatges, partitures, exercicis, cançons i tot el material que ens ajudi a aprendre, gaudir i passar-ho d'alló més bé tocant el piano. Som-hi

Comprar un Piano?

    Si ja sabem que és un piano, com funciona, els diferents tipus que existeixen i el preu aproximat que valen, no cal que seguiu llegint aquesta pàgina. Si pel contrari voleu informació sobre aquests temes, aquí us explico el que se. Espero que sigui d'utilitat.

PIANOS
(de cua, de pared, elèctrics o teclats)  Una mica d’història
Piano de cua
El piano està compost per una caixa de ressonància i un teclat de 88 tecles, aproximadament unes 7 octaves, encara que pot variar segons models i èpoques. Les tecles accionen un mecanisme de martellets folrats de feltre que colpegen les cordes d'acer, fent que aquestes emetin un so. Les vibracions es transmeten a través dels ponts a la taula harmònica, que els amplifica. Està format per un arpa cromàtica de cordes múltiples, accionada per un mecanisme de percussió indirecta, a la qual se li han afegit apagadors. També hi ha uns pedals que serveixen per a modificar el so.
Un piano de cua és un tipus de piano en què les cordes i la caixa de ressonància es troben en posició horitzontal. Els pianos de cua tenen una tapa superior que es pot obrir, de manera que els sons produïts per les cordes surten al exterior sense barreres de cap tipus.
Es fabrica en diferents mides. El més gran és el piano de gran cua o piano de concert i té una considerable longitud, la qual cosa comporta una sonoritat adequada per a grans sales i auditoris. Les altres variants són més curtes, com el piano de tres quarts de cua, mitja cua, d'un quart de cua, o el més curt, el denominat "colí". Els pianos de cua tenen una coberta que es pot obrir, per tal de projectar millor el so de la tapa harmònica cap a l'auditori. La seva mida pot variar depenent del fabricant i tipus de piano de cua fabricat, però solen oscil lar entre els valors següents:
  • Piano de cua mignon: fins a 130 cm de longitud.
  • Piano d'un quart de cua. De 131 fins a 189 cm de longitud.
  • Piano de mitja cua. De 190 fins a 225 cm de longitud.
  • Piano de tres quarts de cua. De 226 fins a 255 cm de longitud
  • Piano de gran cua. Superiors a 256 cm de longitud.


Piano vertical o piano de paret
Piano vertical o de paret
El piano vertical es caracteritza per tenir les cordes, els martellets i la caixa de ressonància en posició vertical, perpendicular al pis. Constitueix una variant de menys sonoritat i més econòmica, adequada per a l'estudi, i es fabrica per col·locar-lo principalment en cases o aules on no hi ha espai per a un piano de cua.
De manera general es poden dividir entre quatre tipus diferents depenent de la seva mida:
  • Piano vertical espineta: el més petit en la seva categoria amb un so característic, piano de màquina indirecta (vol dir que el mecanisme es troba per sota del teclat). La seva alçada és menor a 98 cm.
  • Piano vertical consola: són pianos de màquina directa, és a dir, el mecanisme està al mateix nivell del teclat. De 98 a 109 cm d'alçada.
  • Piano vertical d'estudi: són pianos de màquina directa, amb el mecanisme una mica més elevat del nivell del teclat. Aquesta característica proporciona a l'intèrpret una major seguretat. De 110 a 139 cm d'alçada.
  • Piano vertical antic: són pianos amb una gran capacitat acústica, de màquina directa encara més elevada que el piano d'estudi. La seva mesura d'alçada és molt variable depenent del fabricant però sol tenir més de 140 cm d'alçada.


Piano electrònic Elèctric o digital
El piano electrònic és una invenció del segle XX. Té la mateixa aparença del piano. La diferència és que . A més, pot reproduir el so de diferents instruments i moltes vegades incorpora cançons i ritmes predeterminats.

Aparegut en la segona meitat del segle XX, no és pròpiament un piano (atès que no és un instrument de
corda), sinó que el so prové de mitjans de síntesi electrònica. Malgrat això, ha arribat a un grau de perfeccionament important quant a la seva semblança tímbrica i dinàmica amb els pianos acústics. A més, el teclat imita la resistència mecànica dels martells d'un piano acústic amb un mecanisme de contrapesos. De tota manera, el seu estat evolutiu no permet, encara, substituir el piano acústic. Tot i que és molt útil per l’etapa d’estudi.









El teclat electrònic
Existeixen teclats electrònics son les versions més senzilles dels pianos. Van apareixer com a evolució dels sintetitzadors d’escenari i incorporen diferents sons i ritmes. Les seves mides poden variar molt segonas el fabricant i model però acostumen a no tenir moble ni pedals i 5 octaves (Aproximadament   1m de llargada)La qualitat del seu simula un piano però noés ben bé la mateixa) les seves tecles son de plàstic no contrapessat tobes, i en algunes ocasions son més petites del normal.
Recomanacions
Per començar l’estudi del piano, el més indicat seria poder tenia a casa un piano de pared o un piano elèctric complert (Amb moble a la seva alçada).
Les diferents característiques econòmiques dels instruments i les possibilitats de cada cas fa que hi hagin al mercat molts models sistemes de piano però cal tenir en compte algunes indicacions:
·         Els pianos tenen tecles contrapesades (Senceres i amb pes) necessàries per poder adquirir una bona pulsació, una musculatura adequada i una precisió en l’atac de les notes
·         El so dels pianos acústics és més complert (Conte tots els harmònics)  i agradable que el d’instruments elèctrics i electrònics (Més freds)
·         Els pianos acústics son més cars que els electrònics, és més difícil desplaçar-los, s’han d’afinar regularment un cop l’any per un professional i necessiten d’un mínim manteniment
·         Els pianos elèctrics son una bona solució per l’estudi. Acostumen a tenir les tecles contrapesades, les 8 octaves i la força adequada de les tecles. A més normalment es poden tocar amb auriculars i connectar-los informàticament. Son bons per uns 10 anys d’estudi, si l’alumna progressa s’ha de pensar en canviar-los
·         Els teclats no son gens recomanables per l’estudi regular del piano. Tenen només 5 octaves, les tecles no son contrapesades, el so pot arribar a cansar, distreu de l’estudi els sons i ritmes., de vegades alguns models de tecles son sensiblement més petites i això dona poca precisió i equivocacions.

   LA  RECOMANACIÓ SERIA
1.- Piano acústic de paret
2.-Piano elèctric de moble complert (Recomanats Roland, Yamaha i Casio Privia NO MÉS)
3.-Piano Elèctric de sobretaula (Pensant que necessita potes o un suport adequat a la mida estàndard per tocar bé i que la postura del cos no degeneri, també Yamaha o Casio
4.-Piano de cua, pot esperar a tenir un bon nivell, és massa gran per estudiar. L’alumne hauria de tocar al menys 2 o 3 anys de pràctica
5.-Teclat electrònic. Gens recomanable, només en els casos en que l’economia no permeti cap altre alternativa. En cas de que adquiriu 7un teclat, feu-ho amb la idea de canviar-lo en 2 o tres anys. Per experiència, els alumnes de teclat acaben cansant-se i deixant l’estudi de l’instrument.
(Octubre 2011
Pianos de pared.
Yamaha B1, B2, B3
Pianos elèctrics.
Yamaha Clavinova CLP 
Yamaha Arius YDP 
Yamaha P-85
Casio Privia
Teclats
No gaire recomanables, però que siguin, Yamaha, Roland o Casio, amb 5 octaves, sensibilitat, bon so de piano i potes (No el poseu a qualsevol lloc)